I
hauràs d'estimar,
i
curar les ferides
amb
aquest foc
que
cauteritza.
I
hauràs de créixer
i
lluitar fins a morir
per
descobrir la fe en tu
i
la força que t'acompanya.
I
serà sempre així,
fins
que no arribi la pluja
que
t'esbandeixi l'ànima.
Després,
t'apassionaràs
i
defensaràs l'alegria
com
la més alta certesa,
la
defensaràs de l'atzar,
de
diagnòstics i deures,
de
l'obligació d'estar alegre,
de
l'insomni, del temps,
de
malenconies diverses,
d'oportunistes
i canalles
que
afeixuguen i cansen.
La
defensaràs de la crema
dels
ideals i les utopies
que
et permeten viure.
La
defensaràs com un dret
i
la tindràs per bandera.
Ho
sé avui que descobreixo
aquests
ulls dolcíssims
i
la flama que els apassiona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada