dijous, 10 d’abril de 2014

Dona d'aigua

M'has dut a la font
perquè m'assaciï
dels teus llavis,
i ara hi sóc i bec
i la set no s'apaga.
Tasto els sabors
i els dessabors
dels ulls profunds
que són cadenes
i un vast paisatge.
Entre els meus dits
es perd l'aigua bona,
promeses i sínies,
i la set queda en mi
sobrevivint-me.
Després de tot,
potser la set era
només un miratge,
o un verí mortal
que m'ha deixat
un pou de nostàlgia.
Eres transparent,
i en un instant
te m'has tornat
una dona d'aigua.