Dona d'aigua

M'has dut a la font

perquè m'assaciï

dels teus llavis,

i ara hi sóc i bec

i la set no s'apaga.

Tasto els sabors

i els dessabors

dels ulls profunds

que són cadenes

i un vast paisatge.

Entre els meus dits

es perd l'aigua bona,

promeses i sínies,

i la set queda en mi

sobrevivint-me.

Després de tot,

potser la set era

només un miratge,

o un verí mortal

que m'ha deixat

un pou de nostàlgia.

Eres transparent,

i en un instant

te m'has tornat

una dona d'aigua.