diumenge, 13 d’abril del 2014

Les aigües brugents

Avui has tornat al riu serpejant
que baixa de Farena i als gorgs
d'aigües remoroses que corrien
per les arbredes de la infantesa.
La llum diamantina era nítida.
Silenci. No has trobat engrunes
ni pedaços que haguessis perdut
de jove, tens una mala memòria
i això et salva. L'excés de dolor
saps contenir-lo, i si en un tomb
del camí et trobessis abundor
de fronda i llàgrimes, no pateixis,
que enfora la immensitat, la vida
ho aboca tot al corrent que batega
i no cessa i no mor en cap platja.
No vas riu avall cercant el mar;
sempre a contracorrent, embriagat
per la molta vida arran de llavis.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Bonitos versos,.