Avui
has tornat al riu serpejant
que
baixa de Farena i als gorgs
d'aigües
remoroses que corrien
per
les arbredes de la infantesa.
La
llum diamantina era nítida.
Silenci.
No has trobat engrunes
ni
pedaços que haguessis perdut
de
jove, tens una mala memòria
i
això et salva. L'excés de dolor
saps
contenir-lo, i si en un tomb
del
camí et trobessis abundor
de
fronda i llàgrimes, no pateixis,
que
enfora la immensitat, la vida
ho
aboca tot al corrent que batega
i
no cessa i no mor en cap platja.
No
vas riu avall cercant el mar;
sempre
a contracorrent, embriagat
per
la molta vida arran de llavis.
1 comentari:
Bonitos versos,.
Publica un comentari a l'entrada