dilluns, 14 d’abril de 2014

Tomb de Ravals

Les tardes dels diumenges
t'inciten a passejar un desfici
mal endreçat pels teus carrers,
com si volguessis trobar un racó
que encara no coneixes.
Aquest abril deixa que la llum
caigui empaquetada d'enyors
i les noies, mudant-se elles,
muden tot el que d'elles coneixes.
Tolls de felicitat menuda
s'han escampat per les llambordes
i aquesta bava les fa més lluentes,
més acordades amb la primavera.
Segueixo pels ravals i em porto
als llocs que amb tu he conegut.
Al Mercadal, que és on m'has vist,
la canalla menja gelats de maduixa
o s'embruta la cara de xocolata.
Els pares varien la postura
i van allargant el dia tant com poden
mirant de no avorrir-se
sota els flocs de grisor eixuta.
Tothom es distreu i a mi em distreuen,
per bé que tinc els sentits lligats
a aquest fanal de flors blanques i roses
que ha vestit unes mans de noies,
i me les imagino amb crits i rialles
i cossos per a mi massa joves.
No sé deixar  que no vulguin dir res
amb la treballada performance;
i avui em plau arrecerar-m'hi
i  sentir-me redimit d'angúnies
-molt simbòlicament-
aquesta tarda de diumenge.