dilluns, 21 d’abril de 2014

Pluja d'abril

El celatge va enfosquint-se
i la pluja comença a sanglotar
entre els arbres. Millor dit,
només t'ho creus tu que cau
tristesa damunt les fulles
encara per néixer, verd tènue.
El cert és que el cel no té
parpelles ni ulls ni llàgrimes,
no respira ni sospira amb acords
d'aquella cançó que enyores,
només s'ondula i es difumina.
La nit no s'impacienta,
arribarà per la vall del vespre
amb peus descalços, silent
com l'aranya que va teixint
la seva xarxa sense pressa.
La nit et dorm a la falda?
És en ella que comença
a existir el futur, el somni
boirós et va prenent forma
fins sortir a la intempèrie,
tan poderós que fa feresa.
Demà et despertaràs
i sabràs que existeixes,
s'obriran matins lluminosos
i seran els que has somniat.
Recorda que rostre i ulls
miren a través de l'ànima,
que les paraules no diuen res
si no t'amaren els sentits.
Saps que tot és paper mullat,
menys la vida que tu vius.