Davant
d'una mar antiga
solcada
per veles i vents,
busques
aurores de la infància,
mariners
que cantin a proa
de
les naus que vénen d'orient.
Com
crides, enyorança,
en
la profunda aigua brugent!
Si
pogués escollir un paisatge
seria
el que tinc ara als ulls:
tu,
abrigada d'olors, a recer
de
la platja solitària i ploguda,
la
teva mirada acabada de néixer
i
aquest dia que s'alça ple de futur.
Aquí
sol i allà un deix de pluja,
núvols
que no amenacen
les
primaveres ja viscudes.
Matinalment
atònita, la llum,
arriba
cavalcant a la gropa del vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada