Guarda't
molt endins
les
paraules que et deien
que
el temps se m'atura
quan
al teu costat els somnis
esperen
torn. Perquè és de llei
que
després d'aquella tarda
de
gira-sols i vermells encesos
vingués
la nit imperiosa
a
posar seny al cavall desbridat
que
se li remou el capvespre
perdut
als replans de la Moixera.
Probablement
no podré mai
agafar
aquest tramvia
que
te m'allunya. Massa tard,
perquè
un sol obstacle ens priva
de
ser joves: no saber aturar
el
temps que ens fuig.
Si
tu vols, agafaré el taxi
que
està immòbil també
fora
de l'espai-temps
i
vindré al teu costat.
Seré
el fidel chien-errant
que
s'ofega sense àmfora
que
el salvi, pel secret dedins
del
verd dels teus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada