dilluns, 19 de maig de 2014

Al dedins dels teus ulls

Guarda't molt endins
les paraules que et deien
que el temps se m'atura
quan al teu costat els somnis
esperen torn. Perquè és de llei
que després d'aquella tarda
de gira-sols i vermells encesos
vingués la nit imperiosa
a posar seny al cavall desbridat
que se li remou el capvespre
perdut als replans de la Moixera.
Probablement no podré mai
agafar aquest tramvia
que te m'allunya. Massa tard,
perquè un sol obstacle ens priva
de ser joves: no saber aturar
el temps que ens fuig.
Si tu vols, agafaré el taxi
que està immòbil també
fora de l'espai-temps
i vindré al teu costat.
Seré el fidel chien-errant
que s'ofega sense àmfora
que el salvi, pel secret dedins
del verd dels teus ulls.