Comprensió de la llum

Cada batec nostre se l'endú el sol

per crear un nou univers transparent

amb els crepuscles d'ales rogenques.

Anem seguint els rastres del cor

com si perdurar fos l'únic destí

de la incurable passió que ens mou,

com si poguéssim escapar del temps

per entre les reixes d'una teràpia

per a aquest ocell que ens neix al pit

i va donant salts del bressol al buit

fins apropar-nos a l'èxtasi de l'abisme.

Desitgem veure com neixen els estels

sense renunciar a un dia inacabable,

a la fruïció d'un idil·li flamejant

que ens arriba sense saber com.

Resistim junts al dia que se'n va

amb el fervor que ens ve de la nit

per anar transitant per tots els sentits

fins que, altre cop, la nit, l'embolcalli

amb la son per guardar-lo de l'oblit.

I val la pena haver arribat fins aquí

perquè en un obrir i tancar d'ulls

aquest instant se soldi amb l'eternitat

fugaç, efímera, insubstituïble de la llum

que en l'horitzó fon els somnis i l'alegria.