dimecres, 22 d’octubre de 2014

Comprensió de la llum

Cada batec nostre se l'endú el sol
per crear un nou univers transparent
amb els crepuscles d'ales rogenques.
Anem seguint els rastres del cor
com si perdurar fos l'únic destí
de la incurable passió que ens mou,
com si poguéssim escapar del temps
per entre les reixes d'una teràpia
per a aquest ocell que ens neix al pit
i va donant salts del bressol al buit
fins apropar-nos a l'èxtasi de l'abisme.
Desitgem veure com neixen els estels
sense renunciar a un dia inacabable,
a la fruïció d'un idil·li flamejant
que ens arriba sense saber com.
Resistim junts al dia que se'n va
amb el fervor que ens ve de la nit
per anar transitant per tots els sentits
fins que, altre cop, la nit, l'embolcalli
amb la son per guardar-lo de l'oblit.
I val la pena haver arribat fins aquí
perquè en un obrir i tancar d'ulls
aquest instant se soldi amb l'eternitat
fugaç, efímera, insubstituïble de la llum
que en l'horitzó fon els somnis i l'alegria.