dimecres, 6 de maig de 2015

Darrera nit

Tu podries haver estat
la resposta que jo esperava
a una pregunta que mai
no et vaig fer.
I jo, que he abandonat la fe
i sé que la mort vindrà sola,
intento veure'm els ulls
reflectits al fons de la copa,
i m'ensorro quan fuges
sense avisar, alegria,
donant un cop de porta.
Ara ja sé que les roses
no tenen espines ni olor,
que d'alguna manera
he inventat el teu nom
pensant-me que a les nits
tenia els teus ulls tan a prop,
clars, sense les incògnites
de la por, i era un somni.
Tu no saps, no t'imagines
com de sola arribarà
la meva mort
sense
la teva
vida.