dilluns, 15 de juny de 2015

Les Templiers

El darrer neguit
silenciós s'apaga
poc després de veure't.
Quin vol més rar
el d'un home entre molts
aquest migdia d'estiu,
llimona a ple sol
dins de la taverna.
Porta'm amb tu,
que ens perdrem
pels carrerons
rogencs i vius
del capvespre,
et diria si no em fossis
furtiva desconeguda.
Miro com mires
un demà inconsistent
que t'espera a la vora
d'un que no estimes,
només em cal descobrir
el que els teus ulls veuen.
Llampec d'obrir-me
un instant
en els ulls d'una dona.