dimarts, 30 de juny de 2015

Retorn a Cadaqués

M'adono prou
d'aquesta remor de cel i de mar,
i m'assec al balancí per mirar-me-la,
d'esquenes al matí, sense poder dir
d'on em ve la comprensió que llisca
del costat de la vida. Obliquament,
cau una calitja que tremola
i jo no sé ni girar-me, atrapat
per aquesta projecció de colors
que davant meu la tarda escampa.
Ara tot d'una un lladruc esquinça
el dur silenci que m'has fet veure
dins del teu quadre, i recobro alè.
Plena de veus, conegudes veus,
m'agradaria recordar la barca
i l'aigua deturada, i els vells carrers
per on anaven fluint les hores
d'aquells infants que ja van créixer.
Aleshores parlaríem de l'excés
d'aire calent, del segament de cames
o del cor que se'ns desboca,
si miréssim a dreta i esquerra
i el món fos un esquelet sense ànima.
Tot giravolta molt imperceptible quan,
lluny de mirar, aprenc a veure-hi.

* A la Mercè Bessó, pel seu art.


1 comentari:

Mercè Bessó ha dit...

Quina sorpresa! Cadaqués envoltat de poesia amb els meus blaus!