dissabte, 1 d’agost de 2015

La partió de la nit i l'aurora

A la filigrana exòtica
clavada a l'horitzó
la nit freda hi teixia
una teranyina d'or.
Ara és l'hora del sol,
de la impetuosa vida
que d'aquest mar fosc
en reclama el domini
a l'hora que s'apaga
la llum dels estels.
Ràpid, lleuger,
el gall de foc matiner
es menjarà fumejants
les passions incurables
i els sons que dormissen
a la gebrada de l'hort.
Jo gusto a l'hora malva
la quallada quietud
de la ribera trista,
entre l'impertorbable
mirada dels déus
i l'incendi del matí,
la llisa aigua i la set
de sempre profunda,
la boscúria espessa,
la terra abandonada
per l'hoste inexpert,
el crit del torb del cim
que sento salvatgement,
veu en la nit del temps
entre el vent i la llum
que ara em sadolla.