dilluns, 10 d’agost de 2015

Atrapa-somnis

Molt alt va la lluna,
a baix cavalca el vent
serpentejant turons,
revifant-me solituds
amb silencis perfumats,
la nit no ha deixat llum
que no sigui dels estels,
i una guspira d'il·lusió,
i un pic de certitud
que al fosc va cremant.
Tant més veuré clarors
sota les voltes del cel
si a les mans em cau
una llàgrima fugaç.
Un recolliment s'estén
per l'orba obscuritat
fins a la vora del lluny;
aclucaré els ulls,
se m'obriran somnis
que hi veuran més clar.
Fa fred sense tu,
tu que en el teu vetllar
també mires els estels
i no ets al meu costat.