Compta amb mi

Baixo a les profundes
aigües del son a parlar-te,
no per què em responguis,
sinó per tocar, a les palpentes,
els contorns d'una foscúria
on te m'has perdut.
Distanciadament faig llum
a la matinada lletosa,
una claror d'absenta
que cau pel celobert,
compacta i tèrbola,
clivellant els finestrons.
Més tard, albes després,
hivernaré al costat del teu pit
perquè no se t'esborrin
els camins de la memòria
que et duen l'aire net,
un vol d'estrelles
i una cançó presonera
entre els llençols.
Compta amb mi
en l'últim sospir de la nit.
Als teus llavis, quan badallis,
hi cauran els meus petons.