dimarts, 15 de setembre de 2015

Cum laude

Has vist carenes i cims per conquerir,
t'has vinclat dolçament al treball dur
sabent que rere la incertesa, l'esforç,
la llarga travessa d'un àrid desert,
de les nits d'insomni i de les albades
sembrades de futur, de tot plegat,
te'n quedaria el blau transparent
del cim estimat. A ran de l'abisme
has sentit el vertigen de la prova final,
i ara saps que no cau mai qui el camí
estima i el viu enamorada, pas a pas,
amb passió al pit i estenent les mans,
sense por de perdre's en la claror vespral
de la remota i salvatge terra conquerida
on t'espera en vent que et despentina
i et descobreix el cel, blau dins del blau,
tot allò somniat, l'atzar de la nova vida,
els braços que al final del dia trobaràs.
Ho has dit tu, i el teu crit era alt i clar:
“Els somnis caminen amb els passos
d'aquells que estan al teu costat.”