dimecres, 23 de desembre de 2015

Vell mariner

Bevent cassalla,
fumant tabac en pipa,
als peus calça avarques
per si bufa el foranell
quan s'atansi la barca.
Arribant a l'almadrava
fa un crit en la foscor
i el silenci l'hi apaga,
el seu clam és enyor
d'una il·lusió perduda.
Entre l'arena i el mar
flors d'amor aplega
dessota la lluna plena
i ningú no l'acompanya.
Jo li sent dir a l'amic:
“Ja no tinc l'amant
de mirada neta,
libèl·lula virolada,
ja no em pentina
les nits soliues”.