divendres, 12 d’agost de 2016

Estels fugaços

La tarda navega
cap al capvespre
navega lenta
plena de veus,
vaivé d'onades
a l'entrefosc
per a la set
que tinc de tu,
espais oberts
perdurables
en la foscúria
resplendent,
hi ha, més enllà,
roderes fondes
aigües amunt
del torrent eixut.
Fluir secret,
immòbil silenci,
et sento aquí
en cos i essència
il·luminant el cel:
una cua de llum,
de llum erràtica
que lluny es perd.
Finíssim llenç
de nit estelada,
fes-me tremolar
tota una vida
al teu costat,
on tot,
a cada instant,
és únic i cert.