Em beses la pell nua abraçada al tors salobre, i ens ajoquem badats dins del cor d’una petxina. Ens besem sentint l’ungla del plaer a l’espinada, a punt de buidar la vida dins la teva mar tan fonda. Et sé l’ham del desig valvat, esquer d'un udol salvatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada