diumenge, 5 de febrer de 2017

Puc recordar

Puc conservar intacta
la memòria de tots els llocs
per on vas passejar-te,
els moments de sol i de lluna
en que els teus ulls reien
molt a prop dels meus ulls,
la nostra cambra insomne
de tebis llençols blancs
quan ens reconeixíem
sense por com a amants.
Malgrat ja no estiguis aquí,
malgrat que no aniré amb tu
a descobrir paisatges nous,
en el moment d'adormir-me
tornes sempre al meu costat
per somniar clares albades
on jo t'estic estimant.
Intento comprendre per què
el temps s'ha tornat neutre,
tan despullat i sense anhels.
A la nit se li han desprès
les parpelles en un gemec,
amb les inexorable llàgrimes,
sense el teu riure i la teva veu.
Mútuament hem entès
que les ferides cicatritzen,
però mai no tornarem a ser ells.