divendres, 12 de maig de 2017

Glicines

Catorze anys que faig versos
i descobreixo que, com més va,
més se m'infecta per tu la veu.
Un altre estiu badat ja s'obre
i, prou que ho sé, tornaràs a ser
molt lluny de mi. Guardo dolç
el vi de malvasia que bevíem
sota l'ombra de les glicines
a l'hora malva del capvespre
quan ens embocava el vent.
Em sé pescador d'imatges,
i a la xarxada només hi trobo
el trauma del mestral greu.
Ja no puc omplir aquest teu buit
i el pensament se me'n va
cap als dies que era mig feliç.
Somnio dempeus, encara,
i encara no sé on te m'has perdut.