dimecres, 10 de maig de 2017

Fruita dolça

Vaig a mercat, el dimecres,
a trobar els gloriosos fruits
estesos a l'univers passional.
Vinc a omplir-me els ulls
amb els colors primaverals,
a vestir-me l'ànima de tu
que ets tot el que puc gosar.
Tombo, reüllo i assaboreixo
per endur-me a mans plenes
tot el goig d'aquest cel teu.
Hi trobo la carn madura
que els estius ha millorat,
insinuada al davantal blanc
-aquesta em seria bona
per fer-hi un mos golut-.
Me'n vol vendre de l'altra,
la que en un segon, a la boca,
només de sospirar es desfà.
Em faig discret admirador
per admirar pernils serrans,
un buquet que no té preu
i reservat per a l'ocasió:
aquest vi mareja, segur.
M'aturo davant les salaons
i li'n tasto el cogombre tes,
l'espàrrec de punta morada,
i m'enduc un tall d'abadejo
que fa olor a secreta sal.
La peixatera, desvergonyida,
diu que de sardina no en té,
que li agafi la cloïssa sucosa
amb els llavis a punt d'obrir:
deixa-me-la per després
que potser te la tastaré.
M'estava retardant a dret
i ara puc dir que t'he trobat,
la follia ja és davant meu:
préssecs, nectarines, figues
badades que just ensenyen
la dolça vermellor interior;
la llima de neta simplicitat
que ens farà la boca aigua
havent perdut el poc seny.
Et veig l'escarola ben closa
amb un ull delicat i tendre
que demana ser mossegat.
Agafa'm el rave per les fulles
que avui no et faré el salt
per un nap que no val res.
Arriben les lúbriques prunes
rebolcant-se, folles de plaer,
dins la boca que ja claudica,
amarada de marduix i llorer.
I què dir de la més desitjada,
la voluptuosa cirera, roja,
turgent, encesa de delit,
reclam poderós i crepitant
de la devoció que les hi tinc.
Posa-me'n un bon grapat
d'aquesta varietat tan sucosa,
que aviat les tindré gola avall,
regalims de gotes m'imagino
regalimant-te fins al pitram.
Cauen maduixes placentoses
a la meva mà, embolicades
amb el teu somriure regalat.
No em matis el desig, maca,
que la teva fruita prohibida
és la mes dolça del mercat.