dijous, 27 d’abril de 2017

Mirada

El darrer neguit
silenciós s'apaga
poc després de veure't.
Quin vol més rar
el d'un home entre molts
aquest migdia d'estiu,
llimona a ple sol
dins de la taverna.
Porta'm amb tu,
que ens perdrem
pels carrerons
rogencs i vius
del capvespre,
diria si no em fossis
furtiva desconeguda.
Miro com mires
un home que no estimes
i només em cal descobrir
el que els teus ulls veuen.
Llampec d'obrir-me,
un instant,
en els ulls d'una dona.