I si un dia em dóna per mirar les flors
que siguin les del roser que tu regaves,
corol•les de passió, declinant l'hivern,
amb l'alt honor de ser les més belles.
Rosa encesa, com retenir-te'n el foc
i aquest prim record que de tu em queda?
Diré tan sols que vas ser la plenitud
en les nits que els cossos es vinclaven,
flames d'estrelles que van a trobar-se
en el blau de la tarda que encara t'acotxa.
Oh soledat que m'envoltes sense queixa,
ja no sé quin és el gust del teu bes,
cridat per una veu de mar fonda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada