Desig

Se'ns adorm la tarda
i tant de tu dins meu,
ara que et tinc als braços
no puc ser més feliç.
¿Sents els batecs del desig,
la tria de la carn opulenta,
la vida per on te'm perds?
Dos cossos llarg-nuats
incendiats pel mateix foc.
A la sorra ajaguda del vespre
aprenc de tu, del tot concedit
a la teva lliçó, dolça i sabuda,
la mà que em salva-guarda
del món que em desespera.
Carícies arrapades a la pell
sense repòs, per després,
quan t'allunyis del meu costat
i cremi el darrer sol d'agost.
Tornaré a buscar el teu bes
quan les roses despertin
d'aquest llarg, cru hivern.