Lluny

Avui que començo el dia
tornant a la teva mirada
i veus que em trobo bé
i jo et trobo tan bonica,
més que mai, encara.
Ara que ha sortit el sol
per entre les clarianes
i va il·luminant dolçament
un somriure que embriaga,
ara finalment tenim clar
on estàs tu i on estic jo,
desesperadament lluny,
sense camí de tornada
al carrer de les abraçades,
perduts entre murs
i doloroses barricades.