dimarts, 12 de setembre del 2017

Setembre

Caminar per un bosc
per conèixer l'origen
de les paraules i les coses,
interrogar els roures
que mai no es rendeixen
al vent que escombra
les indòmites carenes,
tocar sota el rou de la nit
la finor de glans i molses,
arribar a l'indret desconegut,
al gorg profund de la mirada,
al temps llis de la felicitat
que no és en el passat ni ara.
Què em diu aquell ocell
a la branca despullada?
Quan puguis, viatger, treu-te
el pes feixuc de les butxaques,
que la vida fa inexorablement
el seu joc, i riu en un racó
quan ens veu a les palpentes.
Colliré un ram de violetes
per dur-te-les aquest vespre,
quan s'encenguin les espelmes
dels teus quiets setembres.