divendres, 18 d’agost del 2017

Clamorós silenci

Encara el silenci
tant i tant dolorós,
encara la ceguesa
on reposen tristos
aquests ulls meus.
Es fa fosc lentament
i una taca de sang
va encenent llums
d'amor abandonat,
de dolor irracional,
d'esperança i de futur.
No m'han de trobar
mai cansat i decebut,
tinc deures a les mans
i res no em distreu
d'estimar vehement.
Tot s'emplena de sentit
si ens mirem als ulls.