dimarts, 28 de novembre del 2017

Octubre

Inesperades flors tardorals
segueixen als matins d'estiu,
quan encara podem recordar
remor llunyana dels camins
que seguien dos cors nuats
a les llunyanes primaveres.
De l'abril, vam aprendre
la virginitat d'un somriure,
i de l'estiu, el vespral caminar
per la vora tèbia de la platja,
quan les onades trencaven
amansides als nostres peus
i bressaven la quieta lluna.
Per l'arenal vàrem escampar
els petons i les confidències
que aviat foren altes fogueres.
Tot semblava fora del temps,
abstrets de totes les coses,
amb un glop de sensualitat
anàvem estenent els riures
per les nits, filles de la poesia.
Quant de voler encara queda!
Ara només caldrà una aurora
i un despertar als teus braços
per conèixer tots els colors
de les secretes matinades.
Al capdavall, el secret està
en mirar-nos als ulls i saber
d'on revé la profunda pau
de de la mar blavosa i llisa.