Tota la llum del vespre
en cada llàntia de foc,
en cada gest, fraternal,
en tota mirada que té
una vida espurnejant.
Enlloc està escrit
que no hi puguis veure
amb els ulls aclucats.
Silencis estridents,
cada ànsia al seu lloc,
voler fer i no estimar
l'essencial de l'estimat.
Potser no hi ha res més
sinó aquest, quiet,
respirar l'eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada