dimecres, 7 de març del 2018

Rere els vidres

Bat el vent un finestral
i les ombres van estenent-se
al meu voltant, sense queixes.
He caminat fins arribar
al més profund del silenci,
seguint la crida del bosc
i el vagareig de les hores.
Rastres, camins perduts
a dues llums, lluny de casa,
cerquen la pau de l'ànima.
T'he dit que visc en la solitud,
a contracor i sense estimada.
Rere els vidres cau la neu
cobrint les sendes que moren.
Tu, blancor, tot ho empares.