dimecres, 21 de març del 2018

Llop estepari

No tens casa ni un lloc que sigui teu,
en aquest món, tan còmode per a la gent
que s'acontenta amb una felicitat petita;
per això t'assembles als esquius falcons
d'ala lleu, inviolables dins el blau del cel.
Estimes l'esperança de no esperar res,
aquella sinceritat que tothom rebutja,
allò que et fa planer l'emboscat camí
i et retorna sempre al primer amor.
Et rebutgen, no per exigent o delerós,
sinó perquè tens una rara dimensió
que et fa voler música abans que soroll,
alegria del cor i ànima abans que diners,
art i creativitat en comptes d'ocupació,
passió irrefrenable i no tedi dels sentits.
Tu saps quin és el teu lloc i a les nits
escoltes la crida del bosc i del rierol;
dalt el rocam et deleixes per escoltar
com mormola la congesta quan es fon
als braços de la incipient primavera.
I quan la llum vespral se't presenta nua,
sols caminar cap a la posta de l'hivern,
severa, brunyida pel fred, massa breu,
sense mai defallir contra el brusc vent,
seguint el camí rost que esquiva paranys,
el bardissar i la malesa, famèlic de l'amor
que t'espera sota el llençol del firmament.
Demà, ja vell i amb mans tremolejants,
travaràs paraules de records viscuts
per cobrir llacunes de severs silencis.
Quanta tendresa en la desesperança
quan beus, ulls aclucats, en l'aiguaneix
dels rius que neixen enyorant la mar.
La terra exhala el seu últim càlid baf.

"Orhiko xoria, Orhin laket"
L'ocell de l'Orhi, a l'Orhi és feliç.