que vingui a escalfar les meves
i la d'uns llavis que s'ofereixin.
Atiant fogueres he passat anys,
i a trenc de mar he trobat noies
llangoroses, flonges, no ardents.
No és que vulgui estar sol.
És que encara no he trobat ningú
que vulgui assumir el compromís
de dir-me sincerament t'estimo.
Un també pot viure de somnis
que es pinten al coixí del llit
les llargues nits d'hivernal cruesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada