dijous, 14 de juny de 2018

Lluny d'aquí

Esperava un dia veure't per casa,
per això la rosa, aquella rosa pura,
es quedà de consol damunt del llit
presidint les runes i els dies estranys.
Les nits són breus, en el seu gran repòs,
i s'omplen de silencis de persianes closes.
Res no em crida amb tendresa, ara,
i no vull entre els llençols sinó el record
d'aquells camins que m'ensenyares.
Ah, si fos cert que es pot morir sense agonia
després que tornés la teva espatlla
a reposar a la corba del meu pit.