Tossudament declina cap al sud.
Enrere queden els vermells encesos,
els assedegats excessos estivals,
el mar farcit d'enyor i d’escuma
a l’hora d’anar-nos a banyar.
I poc més, ara que te n'has anat.
Tota mirada meva es deixata
sentint la nit, la quietud del món.
És aleshores que pugen, gola amunt,
records de quincalla que no puc pair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada