recordança d'un mar antic.
Ah! Jo vaig escapar-me'n,
d'una flaire d'horts d'estiu,
espolsat de pols grollera
i fent ganyotes al destí.
Calculant bé els passos,
per si volia ballar amb mi,
vaig estrènyer-li la cintura
abans d'entrar al paradís.
La dona era salvatge,
les seves cuixes, silvestres,
i tenia el coll ja tot florit.
De dalt a baix pujaven,
per un entrecuix cèlibe,
sentors de gessamins.
Quan retruny la nuvolada
i es vinclen lliris marins,
tres gavines volategen
per un cel voluble i gris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada