dissabte, 15 de setembre del 2018

Instant

Podrem tornar aquí després de la mort,
invisiblement, perquè els nostres ulls
segueixin el rastre evaporat del goig
que, aquí i ara, se'ns prodiga als sentits.
La Vida immensa ens ha estat passió,
hem habitat els turons voluptuosos
i ens hem capbussat, àvidament,
en la llum procaç d'un capvespre nu
mentre el sexe primordial se'ns lliurava.
Sols escriuré una o dues paraules,
reveladores, per als cronistes del futur,
perquè ells confirmin a les generacions
el que en un sol instant hem viscut.
Que sàpiguen que no tota matèria
és combustible per cremar, només
la que ha estat tocada per la flama dels déus
donant exaltació i repòs a les ànimes pures.
Anem de la mà fins a la molsosa riba,
que són infinites les herbes erectes
per acollir la nostra nit dolça i fecunda.