diumenge, 2 de setembre del 2018

Mirada

Fa anys érem a les Bulloses
i la nit ploguda mirava al matí
perquè l'aire penetrés fins al cor.
Tocant a festa, allà dalt del cim,
cercant la inaccessible llum,
tremolant només de mirar-nos
i no del fred que havia de venir,
s'anaven obrint flors al Carlit.
Per si de sobte la mar es mou,
caminaré vagament fins a l'ahir,
allà on el silenci es fa feixuc,
i on sé que, tot, em parlarà de tu.