Aquí, és a dir...

Més fosc que la nit,
més despullat que la pell,
eternitat plena de silenci,
silencis que es fan eterns.
No pronunciaré el teu nom,
jo sóc tu quan sóc.
En el destí dels teus ulls
voldré ser raptat per la son.
Aquí, és a dir,
on floreix el lliri obscur;
aquí, és a dir,
en la tebior del teu pit,
posa-hi també
que alboreja un nou dia:
lluïssors octubrejants
que a consolar no arriben.
Amor, amor silenciós,
ens estimem com s'estimen
l'oreneta i la memòria del vent.
No pronunciaré el teu nom,
el d'un cor que en mi habita.