però no només el sol.
Enorme fou l'estiu
i les collites del seu amor.
Qui ara es troba sol
vagarà inquiet per la tardor
mentre les fulles cauen
i giravolten sense sentit.
La nit, sobrevolant el temps,
la nit, lligada amb cadenes
entre ors d'estels i neguits.
Temps és ja que se sàpiga
que a l'hora de la posta,
a la falda dels teus ulls
vaig deixar-hi un cor ferit.
El moment ha arribat:
Als últims fruits ordena,
oh vent, de ser plens
i que els penetri dedins
la suprema dolçor.
El vi haurà de ser fort
per qui ara casa no té.
Quan arribi l'hivern
vetllaré un record,
llegiré i escriuré
llargues cartes a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada