Aurora

Ja mai més
no seràs al balcó,
profunda pau,
estimada meva
que no et trobo.
Sota teu el buit,
només el buit
i la quieta llum
que t'assegura
silenciosa ombra.
Puc jo, llavors,
ser per a tu sola
aurora única?
Veig clar l'atzur,
la volta del cel
blavosa i gran
que no em serà
poca companyia.
Avui el llevant
no sap el teu nom,
desconegut,
i jo no el sé dir
amb el llavi eixut
per tanta absència.
Camins rogencs
damunt la mar
i el vent perdut
allà a la llunyania.