de temps en temps sento la veu
de les aurores de la infància.
A l'hora greu, entre la nit i l'alba,
com tornes tu, campana alegre,
a ressonar pels replecs del cor
tocant a festa només de veure't.
Déu meu, si visc a la ribera trista
mirant les aigües entre murs
a fil de matinada, ja sense foc,
el celler buit, respirant a poc a poc
i deixant fora qualsevol expectativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada