El vent entre les canyes

Vaig viure a l'era històrica,
quan els fonaments dels castells
encara s'havien de col·locar.
Els camps estesos esperaven,
com esperava, sense angoixa,
el primer vent flairós del dia.
Ara, els jardins amb peònies,
lilàs i gerberes florides, diuen
que són un lloc de bon estar.
A mi doneu-me un món salvatge
amb perfum d'arbres i d'herba
acabada de tallar. Polsegueres
frenètiques de capaltard,
que segueixin les ventades,
i unes quantes clarianes al bosc
on pinçans i grivetes puguin niar.
Caçador furtiu, si aquí la lluna
als dracs llegeix poemes,
si despunten crits de fulles
i tremolegen rams de violes,
què no sentirà el teu esperit,
guspira de foc encesa,
quan et despertis i sentis cantar
el vent entre les canyes!