Estima't

Què fas, dona?
Tan entusiasmada estàs
i tan lliurada a les qüestions,
que les teves ambicions has oblidat.
Molt bé -contra això no puc dir res-
jo també sóc el poeta dels oblits.
Però compte! aquestes coses
et consumeixen ràpidament.
Passions, audàcies, desafiaments,
natura i energia primordial,
tempestes sense precedents,
per mi tot et serà ofert, ja que crec en tu,
en la teva ànima i en el teu cos gloriós;
i dic que no hi ha res més gran
que dur-te fins a les portes del cel.
Somrius ara, terra d'alè fresc,
sumptuós pomerar excels,
brillantors i obscuritats
de netíssima llum.
Somriu, per l'art de viure,
que el teu amant ja és aquí.