Ganes de tu

No m'espantaré
del fred que tremola
quan canti el gall
i es vagi insinuant
una ratlla de claror.
Una cuixa em toca
i busco la teva mà,
desota els llençols,
per mirar-te millor
quan obris els ulls.
Et trobo en la partió
de la nit i l'aurora
i avui més que mai
tinc ganes de tu.
Penso, de vegades,
que si em trobés sol,
menjant a deshores,
el celler buit i el braser
i les cendres fredes,
no sabria qui invocar
i tot seria cruel i dur.
Però em crida sempre
el teu cos joiós
que a la vora respira
i al matí m'omple
les capes del cor.
Demà, a l'hort gebrarà
i moriran teranyines
sense que ho vegi ningú.
El temps impera
i els focs apagats
ja no es revifaran més.
A fora gemegarà
un vent abrupte.
Poc serà comprensible
i només et recordaré a tu.