dimecres, 20 de març del 2019

La primavera

Aquest matí, quan pintava el cel
amb versos nous, just a l'hora
en que s'alçava el dia i flamejava
a l'horitzó un tènue roig magenta,
volia parlar-te a cau d'orella
de les coses que em fas sentir
i que per tu descobreixo:
L'home sol a mig camí del no-res
necessita una mà amiga
que el salvi de tots els naufragis;
una mà a l'espatlla, un instant,
que li digui que tot està bé
i que el món encara gira;
un jardí a la porta per plantar-hi
un roserar on hi creixin flors
quan per fi arribi la primavera.
Tots els colors del verd fan via,
el sol ja escalfa i la vida sembla
que es decideix a treure fulles
per fer-la una mica més amable.
Es descabdella la clara aurora
i és quieta i callada la urgència
si no l'encalla el vent de proa.
Ho va dir Rilke: "la primavera,
quan arriba mudada de colors,
és com un nen que sap poesia".