dilluns, 25 de març del 2019

Noia

Partim-nos aquest instant
que no tornarà mai més,
malgrat el sobtat vertigen
i el desconcert de la copa
plena de remor de mar
i d'una infinita cadència.
Als llavis, de fruita dolça,
t'hi veig un paradís
d'aigua fonda i neta
que segurament mai
no arribaré a conèixer.
Els trens, tota la tarda,
passen amunt i avall
i cap és per a nosaltres.
Partim-nos aquest instant,
de mar llisa i daurada,
que el desig se'ns endú
i un glop fresc de plenitud
ens branqueja la boca.