Avions de paper

Em sorprens, aire càlid,
perdut en la llacuna,
i m'espanten ombra i lluna
quan diuen, foscament,
sota el greu silenci
de totes les constel·lacions,
que he arribat al més profund
i que ara toca ressorgir,
desplegar les ales del cor
i els fullatges de la primavera,
virginalment, sense por.
Ja la terra ha estat llaurada,
ja la sembra, captivada
per l'aigua fecunda d'abril.
Prop del far i el penya-segat,
sóc endut en un màgic vol
per rebre els ocells del nord,
estranyament extasiat
per l'incendi pur de l'aurora,
i perquè els avions de paper
duen escrit el teu nom.
Escolto el vent, miro lluny
per reconèixer la mar
i els seus blaus camins.
Quan vinguis, t'explicaré
com li parlen els estels
i les orenetes del sud
al navegant que apropa
la seva barca a bon port.
Busca la calma de la tarda
que es pon entre dues llums.