Retalls

Trobes que els dies
són massa breus?
Vetllant, posseït
per la nit sinuosa,
la pols d'estrelles
no se't farà clara
i cap hora amable
et serà amiga.
Famèlic d'amor,
et llances al carrer
àvid d'imatges,
de cartes perdudes
i de fotografies
corcades pel record.
Gratant molt endins,
a les butxaques
plenes de replecs,
de crits pertorbats
per la dura clausura,
de somnis estèrils
que no tenen futur
en un àrid paratge,
de tedis anímics
massa recurrents
en la sang podrida;
a les butxaques -dic-,
hi trobes paraules
de l'amor extingit,
-massa sinceres,
carbons roents
a les galeries del pit-
i potser t'agradaria
no haver-les llegit.
Confusament,
quan la claror es pon,
els retalls viscuts
s'escampen per terra
i se'ls endú el vent
cap a la penombra
de l'abrupte oblit.