a l'encesa posta de sol,
de quietud de tarda, de tu.
M'acompanyes a les valls
i als boscos que sabrem,
demà, com ens van acollir.
En quin indret ens trobarem
per començar un altre vol
pel secret vertigen del cor?
Tan sols un vague somni
ens quedarà d'aquesta hora
viscuda amb tant de pes.
2 comentaris:
Llegint "Les vuit muntanyes",Ramon?
Perdona, Dolors, per no haver-te contestat. Primera, no estic acostumat a que ningú comenti res al blog. I segon, ni sabia que els comentaris s'havien d'aprovar pel "moderador" ;)
Ara no ho recordo, però sí, vaig llegir el llibre de Paolo Cognetti i em va encantar.
Publica un comentari a l'entrada