no te n'haguessis anat.
El mateix somriure, el prodigi
fàcil de fer del nostre petit lloc
una manera única d'existir,
tornarà a asseure's al sofà
i tot estarà bé. Em miraràs
i no hi haurà ni ahir ni demà.
Quan tornis, es faran clares
les matinades, i les aurores
encendran fanals i fogueres
i la hivernada s'haurà acabat.
Semblarà que no haguessis
marxat sense avisar. De cop,
tot tornarà a ser com sempre
i aquests mots no hauran existit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada